Vestit de udmurt nacional

El vestit nacional de Udmurt és per a la seva propietària una mena de funda que protegeix contra problemes externs. La primera roba dels Udmurts tenia un estil molt similar a les túniques modernes. El material per cosir la roba es va teixir manualment: el lli es feia servir al nord i el cànem al sud. L'ocupació per la ramaderia va permetre als Udmurts utilitzar llana d'ovella com a matèria primera, de la qual es teixien els teixits de llana. El tradicional pèl de udmurt sud és una camisa o una túnica de tela de llana casada.

La gamma de colors del vestit nacional Udmurt consistia en blanc, gris, ocre, marró, vermell i anyil. Els colorants es van obtenir de minerals i plantes i, amb el pas del temps, els Udmurts van començar a utilitzar colorants d'anilina, importats pels turcs que comercialitzaven amb Udmurtia. Cal assenyalar que a les zones del nord d’Udmurtia s’han utilitzat només dues opcions: blanca i gris. A la part sud, els colors eren més variats i saturats, associat a la ubicació de les rutes comercials, que eren molt més al sud que al nord. Cal destacar que, sovint, tot el carrer podia caminar amb roba vermella o verda cosida del mateix teixit.

L'aparició de teixits de seda i seda no va passar desapercebuda pels mestres d'Udmurt. Es van fer boniques camises i vestits. Les noies que no només podien teixir i cosir, sinó que també tenien bon gust, es podrien dir amb raó de dissenyadors de moda. Creant un vestit, el van marcar amb una etiqueta especial: un munt de fils (chuk). Altres mestres podien copiar un vestit, però havien d’indicar quina invenció era.

Val la pena assenyalar que el nen fins a certs anys no tenia la seva pròpia roba. La primera roba del nadó és la camisa de la mare, si la nena va néixer i el pare, si el nen va néixer. Fins a gairebé els tres anys, els nens portaven roba vella. Es presta atenció al fet que això no es va fer per raons econòmiques, sinó perquè la roba gastada i rentada moltes vegades és molt més suau que les noves.

Amb el pas del temps, el vestit nacional de Udmurt va començar a moure's al fons. A poc a poc els teixits casolans van començar a ser reemplaçats pels de fàbrica. Va succeir als anys de la postguerra, quan van començar a pagar pel treball amb diners reals i no a la producció. El treball manual durant aquest període va deixar de ser demandat i es va considerar un signe de manca de riquesa en la família. Malgrat això, en moltes cases d’Udmurt, que ara han recuperat el seu valor anterior, s’han conservat llenços casolans.

El vestit nacional masculí del udmurt era molt similar al rus. Consistia en una camisa de tela de color blanc o més tard de colorit fins als genolls (kosovorotka), que va ser recollida per un cinturó teixit amb bells patrons o cinturó. Els símbols relacionats amb l'ocupació es brodaven amb samarretes d'home. Durant els dies festius i per a la pregària, van portar un ampli cinturó de màniga llarga de color arc de Sant Martí i uns pantalons de cames llargues, que sovint eren cosits de ratlles blaves a blanques. A l’hivern, els homes portaven caftans, que a la versió de vacances es van tallar a la cintura i es van reunir, i en la vida quotidiana - sense tallar i sense muntatges, però equipats.

La característica principal del vestit femení de udmurt és la seva diferència en funció de si la dona viu al nord o al sud.

El vestit nacional de les dones del nord de la Udmurka, per regla general, no es completa sense una camisa semblant a la túnica (derem), un babardí extraïble amb brodats (kabachi), un mantell oscil·lant (pèl curt), un cinturó teixit i un davantal sense pit (azkyshet). Un dorsal amb brodats podria tenir una ocasió festiva, de desgast diari i de cerimònies. El seu nomenament va determinar el caràcter i la riquesa del brodat. El pitet del casament estava decorat amb una estrella de vuit puntes (Tolez). Com a regla general, la roba estava cosida amb tela de lli blanca de lli i cosida amb fils vermells.

La roba nacional del sud de la Udmurka estava feta de teixits de colors. Els vestits blancs només es van utilitzar per a casaments. Una de les variants del vestit sud és un vestit a la línia amb mànigues estretes. Al fons del vestit es cobreix una bella volant gran. El pit està decorat amb un pitet extraïble amb monedes de plata. En un altre disseny, es tracta d’una camisa de colors, amb detalls laterals en forma de falca cosida a la tela central, mànigues amb falques i esquelet quadrangular, i un petit coll de suport en aquest vestit es va subjectar amb un ganxo o un botó.

Durant el seu primer embaràs, les dones de Udmurt portaven un vestit vermell en una gàbia. La gent va dir que com més cèl·lules, com més nens tindrà, tindrà més. Els amulets estampats peculiars eren necessàriament brodats a la plataforma. Aquest vestit era un tall bastant ampli i uns altres durant molt de temps no podien endevinar que la dona està en posició.

El toc d’una dona d’Udmurt podia saber del seu estat civil. En la virginitat, els joves Udmurts portaven barrets rodons o ovals fets de tela (takya), que es retallaven amb tela de cotó, comptes i monedes. A més, les noies van cobrir el cap amb bandoletes de kumcha o de lona decorades amb brodats, cintes, brillos i bufandes. En un altre tipus de vestit hi havia una diadema amb un arc de volum fet amb una bufanda.

Les dones que ja estaven casades, que vivien al nord, a més de bufandes i diademes, lligaven una tovallola brodada i el sud de la Udmurts portava una diadema decorada amb perles i monedes juntament amb una tovallola de cap, un Aishon amb forma de con i un cobrellit de syluk. Els extrems estampats de la tovallola van tenir el paper d’una decoració posterior. Els vestits femenins destinats a festes festives estaven decorats amb comptes, monedes, petxines, de les quals es feien collarets i arracades.

Sabates informals per a home i dona amb sabates bast. Les dones les portaven amb mitges i mitges de punt amb estampats de punt, mentre que els homes els portaven sota sabates bast. Les sabates, que les dones portaven de vacances, eren sabates; els homes jugaven aquest paper en les botes. A l’hivern, tant les sabates d’home com de dona eren botes de feltre.

El vestit de les dones del nord inclou un vestit d'una sola peça amb volant i brodats amb mànigues llargues. A la part superior del vestit es posa un caftà de lli de color clar amb franges i un davantal nacional brodat a la part superior del caftan. La diadema i el coll del vestit estan decorats amb una trena metàl·lica.

El vestit de les dones del sud, que consisteix en un vestit a quadres d'una sola peça amb trena, volant a la part inferior i mànigues llargues, està fet a l'estil folklòric tradicional. Al llarg del vestit hi ha un caftan senzill tallat al llarg de la cintura i amb una sivella, retallada amb trena. Es subministra un davantal amb brodats tradicionals i un monista al caftan. El cap està decorat amb un toc alt.